ROCA UMBERT - 2022
Dins l'espai de Dents de Serra hi han exposades 4 diferents exposicions: Forest Mind d'Ursula Biemann, comissariada per Mercè Alsina; Bringing Intimacy into the Landscapes de Riverboom; Somos, casi por completo polvo de estrellas. Exposició de fotollibres, comissariada per Lucía Morón i María Gutiérrez; i Icons de Jojakim Cortis i Adrian Sonderegger, comissariada per Andrés Hispano.
Forest Mind és l'últim projecte d'Ursula com el resultat d’una investigació desenvolupada durant anys, contextualitzat el projecte a llarg termini de la cocreació d’una Universitat indígena a la regió amazònica de Colòmbia.
Ubicat a la selva, el vídeo conjuga diversos corrents de coneixement al voltant de la intel·ligència de les plantes, les relacions interespècie, la codificació de la vida i la seva forma d’emmagatzemar i alliberar informació.
La instal·lació audiovisual se situa en la convergència de les històries científiques i colonials amb la
intenció de descolonitzar el coneixement indígena i portar-lo a una lectura comuna propera a la
ciència moderna, com ara la neurobiologia vegetal.
Bringing Intimacy into the Landscapes és un projecte que ret homenatge al gran mestre del paisatge
americà del segle XX: Ansel Adams.
Somos, casi por completo polvo de estrellas. Exposició de fotollibres, planetja les següents preguntes:
De què està fet un paisatge? Fins a quin punt un paisatge es pot expandir sense trencar-se? Com ens
n’apropiem, ho transformem, ho conservem?
El punt de partida, el quart paisatge. Una mirada llatinoamericana. Artistes que treballen des del
vincle del cos i el paisatge, la relació amb els animals i els desastres ecològics, la ruïna de la imatge, la representació d’una regió colonitzada i la recuperació d’identitats.
S’hi barregen històries íntimes i fantàstiques, ficcions, fets històrics, llenguatges i sospites. Tot es pot vincular en un mateix relat, de diferents maneres, fins i tot incoherents, fins a tornar-se coherents. Res no es restringeix, l’atzar ho
permet tot.
Icons mostra imatges icòniques de la història fotogràfica internacional. Cortis & Sonderegger
construeixen models tridimensionals al seu estudi, per tal de recrear imatges bidimensionals que han
arrelat a la nostra memòria col·lectiva. Aquest bricolatge inclou paper, cartó, sorra, fusta, teixit, cotó,
poliestirè, guix, ciment, pintura i cola.
Aquestes construccions es fotografien des d’un angle particular que representen imatges
bidimensionals que s’acosten sorprenentment a les fotografies de l’escena real original. Com ells diuen
fan fotografies documentals i les tornen a muntar al seu estudi. Però la il·lusió sempre es trenca amb
humor per l’atmosfera que envolta la imatge familiar. Integren l’entorn de l’estudi a les seves obres,
incloent-hi rastres del procés de producció i els instruments utilitzats, indicant constantment que s’estan
barrejant diferents nivells de realitat i que la il·lusió és tan sols això, només
una il·lusió.
Així doncs, la còpia de la còpia de la còpia de la realitat condueix a una experiència metafísica
vertiginosa que confronta repetidament l’espectador amb qüestions que tenen a veure amb la
percepció: Què és real? Què és genuí? Què és cert? Què fa una imatge a la realitat? Podem
confiar en les nostres percepcions?
D'altra banda dins l'Espai d'Art de Roca Umbert es troba exposada Violencia natural de Mayra Martell, comissariada per Laia Casanova i Paula Laverde.
És una mostra sobre dos projectes, Cerro de Pasco i Ciudad Juárez, que posa en evidència el paisatge fruit de l’explotació d’espais naturals llatinoamericans i els seus resultats estètics i socials.
Cerro de Pasco és un recorregut visual per la ciutat minera peruana, que en el passat fou una de les més desenvolupades i la segona més gran del país. Actualment està considerada en “emergència ambiental”, forçant els seus habitants a marxar-ne. Aquesta explotació industrial de la muntanya s’ha convertit no només en una agressió a la natura sinó també sobre els habitants, amb un paisatge gairebé inhabitable.
El projecte Ciudad Juárez ens mostra uns paisatges urbans devastats per haver-se convertit en el camp de batalla dels càrtels de la droga, escenari de feminicidis i de desaparició de persones. La ciutat és un exemple del resultat del consumisme d’una societat que no pot aturar-se i tot això es visualitza en els paisatges que la Mayra ens mostra.
