GLOSSARI
Enquadrament: és aquella proció d'escena que es decideix fer entrar en una fotografia. Les càmeres fotogràfiques capturen imatges amb límits establerts, la selecció de què entra i què no, està limitada per un marc que també limita la nostra visió en el moment de fer la fotografia. Aquest pot ser tancat o obert.
Sensibilitat ISO: és la capacitat del sensor d'imatge a ser més o menys sensible a la llum, es a dir, quanta quantitat de llum ha de recollir. El número ISO fa que la càmara sigui més o menys sensible a la llum. El terme sensible, s'utiliza per referir-se a la rapidesa amb la que reaccionarà el material fotosensible a l'acció de la llum. Els valors més baixos són els més "ressistents" a la llum, i el svalors més alts, són els menys "resisstents".
Distorsió: és la deformació d'una imatge produïda per la lent. Pot ser debarril, on les línies rectes d'una imate semblen tenir una forma d'esfera, de coixí, igual que la del barril però les línies són corbes cap a dins; o una combinació de les dues.
Mirall: el mirall es troba a les càmeres reflex i que regula el camí de la llum finsl l'interior de la càmera. Funciona rebotant la llum fins un pentaprisme i aquesta possibilita que es vegin les escenes pel visor
Flash: dispositiu que produeix una llum intensa en el moment del tret. El flash extern, no ve incorporat a la càmera i es col·loca en la sabata de la càmera o es col·loca lluny d'ella i es dispara en remot. La majoria de les càmeres conten amb un flash incorporat que no es pot separar la càmera.
Llei de l'horitzó: regla de composició que recomana no col·locr l'horitzaó en el centre de la composició, sino que deixa dos terços a la part que més es vol destacar.
Obertura del diafragma: L'obertura del diafragma és la que regula la quantitat de llum que pasarà per l'objetiu fins el sensor de la càmara, es pot comparar amb l'iris de l'ull humà. Son un conjunt de làminas que es tanquen i s'obren, depenent del número f . El diafragma també influencia a la profundtat de camp. Les f son un valor que determina la quantitat de lum que l'objectiu permetrà entrar al sensor, quan més petit és el número, més llum passarà., i quan més gran el número, menys llum passarà.
Punts de vista o angles: el lloc des d'on és fa una fotografia. Hi ha diferents tipus: cenital, picat, central, contrapiat i nadir.
Escala de grisos: sinònim de blancs i negres. Una imatge en escala de grisos està fromada per diferents tons de grisos amb diferents graduacions, des del tons més baix, el negre, al més alt, el blanc.
Estibilitzador d'imatge: sistema que procura compensar els petits moviments i vibracions de la càmera amb la finalitat de qe la imatge que arriba al sensor quedi estable mentre l'obturador està obert.
Flash de "relleno": llum de flash utilitzada per emplenar sombres.
Lightpainting: paraula en anglès que significa pintar amb la llum. Pintar amb la llum no es més que utilitzar velocitats lentes per capturar llums en moviment amb un fi artístic
Collage: és una tècnica pictòrica que consisteix en realitzar d'una pintura o dibuix amb un o més objectes que poden estar superposats o no; i estan enganxats a un suport. El collage es pot compondre per complet o només en part de fotografies, fusta, diaris, revistes, objectes, etc
Fotomuntatge: és un retoc fotogràfic que consisteix en unir de fotografies, parts de fotografies o productes impresos en un collage
Contrast: els graus de diferència entre la llum i les ombres d'una imatge. L'efecte que es produeix al destacar un elements sobre els altres d'una mateixa imatge.
Capes d'imatge: les imatges es sobreposen una sobre l'altra.
To: brillantor o dominant d'un color. També descriu la gamma completa de colors de un objecte.
Stop motion: animació en volum. És una tècnica d'animació que consisteix en capturar un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, el resultat final faci l'efecte que l'objecte es mou.
Punts d'anclatge: és el punt d'orientació central d'un element en el panell de "Visualització de la composició"
Camp de visió i fora de camp: el camp de visió és el que queda dins de l'enquadrament. Fora de camp és el que queda fora.
Velocitat d'obturació: l'obturador controla el temps durant el qual entrarà la llum, la velocitat amb la que s'obre i es tanca aquest mecanisme afectarà a la quantitat que entra. A més velocitat, menys entra la llum, i a menys velocitat, més entra la llum. Les diferents velocitats d’obturació són una escala numèrica, i el que fan és determinar quanta estona estarà l’obturador obert. Aquesta estona es mesura en segons, això vol dir que per exemple una velocitat de 1/250, l’obturador estarà obert durant una 250 mil·lèsima de segon.
Profunditat de camp: la distància entre l’objecte més enfocat i menys, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. Quanta més profunditat hi ha, més objectes es podran veure; i quant menys hi hagi, menys objectes es veuran.
Espai de color: gamma de colors, una llista estàndar de colors codificats.
Filtre: lent amb forma circular o quadrada que pot ser de plàstic o de vidre i que es col·loca davant l'objectiu per aconseguir per diferents efectes o manipular la imatge final.
Full Frame: sensor de fotograma complet, equivalent al format clàssic de 35 mm, més gran que els senors de les altres càmeres com APS-C, però més petit que els sensors de càmeres de format mitjà.
Teleobjectiu: objectiu que s'acosta als objectes encara que es trobin a una gran distància, l'angle de visió és més petit i provoca un major desenfocament.
Píxels: són unitats independents que formen una imatge digital. Cada un té un to o un color específic.
Exposició: la quantitat de llum que rep el material fotosensible o el sensor d'imatge.
Frame o fotograma: en el cinema, un fotograma, o un quadre de pel·lícula, és una de les imatges individuals en una pel·lícula. És l'element més petit de la pel·lícula. Si es projecten molts fotogrames seguits, a una determinada freqüència, pot arribar una senasació de movimen
Càmera objectiva: narrador extern, no es personatge de la història, és de fora.
Càmera subjectiva: narrador intern, el personatge de l’historia és a dins, i ens explica la història.
Tipus de pla: poden ser obert, on hi haurà molta informació però poca dels personatges; i tancat, perd informació del paisatge, però dona més informació dels personatges.
També depenen de la mida:
Gran pla general: les figures human quasi no es veuen. Amples paisatges.
General: és ampli, tot l’escenari, descriptiu. Figura humana es veu sencer.
Pla sencer: normalment agafa només un personatge per ressaltar els detalls que el
caracteritzen.
Pla americà: es veu la figura des dels genolls cap amunt.
Pla mig: figura humana de cintura cap amunt.
Primer pla: només es veu la cara, per les expressions facials els personatges.
Intimitat amb el personatge.
Gran primer pla: mostra l'expressió del rostre.
Primeríssim pla: per detalls del rostre.
Pla detall: s’enfoca un objecte, o part del cos; centrar l’atenció del espectador en un objecte.
Moviments de càmera:
Sobre el propi eix:
Panoràmica: càmera fixa, gira sobre el propi eix. Normalment, moviment horitzontal; però també hi ha vertical.
Entre decorats i espais.
Tràveling: moviment uniforme, paral·lel al terra sobre algun objecte amb rodes. Moviment
fixat i lineals.
Tràveling frontal: endavant o endarrere.
Tràveling lateral: segueix el moviment del personatge des del costat.
Tràveling vertical: la càmera fa un moviment ascendent o descendent.
Tràveling circular: descriu un cercle al voltants del personatge.
Moviments lliures:
Moviment lliure amb grua.
Càmera en mà.
Steadicam.
Moviments òptics:
Zoom.
Efecte Vèrtigo: tràveling + zoom
Il·luminació:
Diferents direcció.
Frontal: imatge plana, poc relleu i matisos
Laterals: volum, ressalten textures.
Llums creuades: dues llums de direccions oposades
Contrallum: darrera del personatges, silueta ressalta.
Picat i contrapicat: donen una il·luminació més forta.
Càmera subjectiva: Pla subjectiu
Flash-forward: salt endavant en el temps, que avança aspectes de la narració i que es realitza introudint plans adequats que corresponen a una acció futura.
Guió il·lustrat o storyboard: és el guió construït per vinyetes il·lustratives dels plans principals d'un audiovisual, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i fd'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.
Background: fons d'un escenari o d'un decorat.
Claqueta: pissarra en que s'hi fa constara cada moment el títol de la pissarra, el director i el número del pla, de
l'escena i de la seqüència que un vol rodar.
Banda de so: zona de la pel·lícula que conté el so del film, o sia, el resultat de la mescla de les bandes separedes de diàleg, música i efectes.
Curtmetratge: una pel·lícula o vídeo que dura menys de 30 minuts.
Guió literari: narració argumental de la pel·lícula o vídeo que conté els personatges,
decorats, ambientació, vestuari, etc. També els diàlegs i la veu en off que s'escolta durant
la projecció.
Veu en off: tècnica de producció on es retransmet la veu d'alguna persona que no està visualment davant de la càmera.
Guió tècnic: s'especifica allò que s'ha de veure i que s'ha descoltar durnat la projecció del vídeo i en el mateix ordre que ha d'aparèixer, a més d'aspectes d'il·luminació, posició de càmera en cada moment, moviments, evolució dels intèrprets en l'escenari artificial o bé en els exteriors, detalls de l'ambient, de decoració, música, sorolls i efectes que s'han d'incorporar, diàlegs, etc.
Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
Anunci: un suport visual, auditiu o audiovisual de curta duració que transmet un misatge, generalment cenrat en una idea o un fet concret, amb objectius publicitaris.
Els diferents tipus d'anuncis:
Testimonials: apareix el client de del producte o servei i dona la seva opinió. També poden aparèixer personaes famoses o expertes.
Escenes cotidianes: surt una actor presentant una escena quotidiana en la qual apareix un problema del dia a dia i mostra les ventatges del producte.
Problema-solució: es mostra un problema i seguidament la solució.
Raons: tracta de convèncer a l'espectador de la funció del servei o producte donant diferents raons per les quals l'hauria de consmuri.
Personatges: s'utilitzen persontages que es puguin reconèixer fàcilment, com un personatge de la metixa marca.
Comparació: es compara el mateix producte però d'una altra marca, mostrant millors resultats que les altres.
Emoció: utilitzen les emocions o la nostalgia per afectar directament a l'espectado i conectar amb ell.
Analogia: es fa servir per quan és difícil mostrar ala funcionalitat del producte.
Diferents funcions:
Funció informativa: donar a conèixer un producte i recorre no només a la imatge, sinó també al text i/o la paraula.
Funció finançadora: la publicitat és un dels principals mitjans de finançament per a tots els mitjans, i moltes vegades, aquesta dependència de la publicitat condiciona els programes de televisió.
Funció substitutiva: una imatge manipulada de la realitat, per exemple, un anunci de tabac mai no presentarà la realitat de les conseqüències sinó que l'associa amb emocions i sentiments com el plaer, l'aventura o la conquesta.
Funció estereotipadora: unifica gustos, hàbits de comportament i de vida. Ofereix models de vida i referents culturals.
Funció creativa: els espots publicitaris s'han convertit en un vessant més de la creació artística, sobretot a la televisió, on molts directors de cinema han desenvolupat una feina creativa molt important. Tot i així, no ens hem de deixar portar per la posició avantguardista d'aquests espots que gairebé sempre amaguen una idea conservadora.
Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.
Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Comissari o curator: quan es fan exposicións hi ha una persona o un grup de persones, que fan un teixit, o un sentit a la exposicó. És una persona més teòrica. És l'encarregat de trobar la manera d'enllaçar temàticament les obres, o de trobar obres que es corresponguin al tema escollit. A més, també és el responsable d'escriure tot lo necessàri per l'exposició: les etiquetes, els escrits del catàleg, etc.
Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.
Posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Happening: és un esdeveniment artístic amb un objectiu reivindicatiu sociopolític presentat amb una obra d'art. Era bastant típic als anys 60, i està relacionat amb el moviment fluxus.
Animació: la creació del moviment mitjançant una sèrie d'imatges fixes fetes fotograma a fotograma.
Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Performance: és una activitat que té com a principal objectiu la improvisació i el contacte directe amb els espectadors
Efecte Kuleshov: és un efecte on s'intercalen una sèrie tomes diferents en una mateixa escena. Serveix perquè els espectadors dedueixin si les escenes tenen alguna connexió entre elles.