El dit a l’ull. L’inconscient fotogràfic, és una exposició exposada al museu de Granollers que forma part del festival Panoramic, i és comissariada per Joan Fontcuberta. Estarà fins el 28 de novembre; i hi participen Joachim Schimdt, Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen, Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan. Tots ells són artistes internacionals que donen  testimoni sobre la preocupació amb l’ajuda de la fotografia inconscient. 

 

L’exposició es desenvolupa a través de l’atzar, d’allò imprevist i aleatori. Els diferents

artistes desenvolupen les seves obres com a fugida d’aquesta obsessió de control de

l’art tradicional, que està massa lligat a programes i rutines. Cada un, treballa la

fotografia d’una manera diferent, com per exemple deixant grans fulls de paper

fotosensible a la selva amazònica, i amb la claror de la lluna o els llamps impressionin

l’ombra d’arbres i matolls. O bé realitzen un mural amb una pila de fotos que es van

mullar durant una tempesta. Com que nosaltres treballarem l'avantguardisme, també

a partir de la fotografia, ens van portar a veure l'exposició; ja que l’atzar va ser un

arrel de l’estètica d'avantguarda. 

 

Vam tenir l’oportunitat de tenir amb nosaltres a Francele Cocco, una de les artistes participants a l’exposició. Ella mateixa ens va poder explicar com va fer la seva obra -----grafia, un llibre d’imatges accidentals, fetes o quasi fetes, amb llum, píxels i text. 

La seva obra va començar a causa del confinament del 2020. Durant aquells mesos Francele va tenir una rutina obsessiva per la lectura, on subratllava moments que li semblaven interessant. Va ser llavors quan es va adonar que tots ells, eren moments on la fotografia dominava la narració. També va influir el fet de practicar amb negatius i fotografia artesanal, on després d’organitzar les pèrdues i tornar a revisar la seva producció, es va adonar que es repetien uns mateixos errors. La seva obra és un exercici on s’engloba tota aquells intents de control de la fotografia que no han sortit bé. 

​

Personalment em va agradar bastant l'exposició que vam veure, encara que hi va

haver-hi obres que no les vaig acabar d'entendre. Va ser molt intreressant tenir amb

nosaltres a la Francele, per a que ens pogués explicar de què anava i com fa ver la

seva obra.