top of page

SORRY WE MISSED YOU

Anàlisi de la pel·lícula  

Director: Ken Loach

Biografia del director: director de cinema anglès i militant trotskista. Va ser als seus 25 anys

quan va tenir el primer contacte amb les arts escèniques, actuant al grup de teatre de la

universitat. Va treballar com assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre i al 1963

va rebre una beca en la cadena de televisió BBC, i es va iniciar en la direcció. Va néixer el 17

de junio de 1936 a Anglaterra, Regne Unit i encara és viu amb 85 anys.

Gènere: Drama 

Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema social, cinema d'autor.

Format de la pel·lícula 

1. Argument: En Ricky i la seva família lluiten contra els deutes des de la crisi financera a l'any

2008. Pero es presenta una gran oportunitat per la família i també una mica d'independència gràcies a una

nova furgoneta. La família decideix crear una franquícia de lliuraments a domicili. La dona d'en Ricky

al ser assistent no és una cosa que facilita la situació. Tot i això, la família es mostra decidida a

mantenir-se unida, sense importar les dificultats que apareguin en el camí.

2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :

- Plans: Generalment plans generals, per mostrar els espais oberts i carreteres; plans mitjans, per escenes amb la família; primers plans, per esneyar expressions dels personatges; i plans detalls, per ensenyar alguns detalls importants de la pel·lícula. 

- Moviment de la càmera

- Posada en escena: normalment estàtic, excepte escenes amb tràveling, com els

moments amb la furgoneta. 

- Actors:

          Abbie - Debbie Honeywood

          Ricky Turner - Kris Hitchen

          Liza Jane Turner - Katie Proctor

          Seb Turner - Rhys Stone

- Continuïtat: La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició dels espais i personatges. Té un ordre cronológic que permet a l'espectador seguir la trama fàcilment. Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i presenta tant espais interior com exterior quan el càmera acopmanya un personatge. No hi ha flashbacks ni flashfowards. 

- Escenografia: Va ser filmada a Angleterra.

- Recursos estilístics: A vegades hi ha elipsis temporals però no aporten res més a la

història.

- Banda sonora: Feta per George Fenton. No és un aspecte en qual la pel·lícula destaqui

però ambienta i ajuda a la continuïtat de la pel·lícula.

- To del llenguatge: informal.

- Llum i color: Llum natural en la majoria de la pel·lícula, encara que potser té poca

il·luminació, en el sentit que és una pel·lícula apagada  amb colors desaturats, on

predomina el gris i els colors fred. Però en escenes on surten feliços utilitzen tons més càlids i vius.

- Vestuari: Utilitzen roba de carrer, normal, la qual es posaria una persona normal. També utilitzen

uniformes de treballar, que es poden veure al pare i a la mare.

3. Tria un personatge i fes la descripció:

L'Abbie, la dona d'en Ricky i mare de dos fills, la Liza, una nena d'uns 10 anys i en Seb,

un adolescent, és cuidadora de persones grans i persones amb discapacitats. Durant

la pel·lícula es pot veure que l'Abbie, tot i havent-se d'adaptar per culpa de la seva

situació economica, que és anant a treballar agafant el transport públic, i altres

sacrificis, és una persona que sempre intenta fer feliç als altres, mantenir la família

unida i ser positiva. Al llag de la pel·lícula es pot veure com poc a poc el problema la

va consumint, fins a posar-se a plorar a la parada d'atuobús i utilitzar paraules "dolentes", les qual durant la pel·lícula ens

donen a entendre que no li agraden utilitzar.  És una persona molt sensible, petò també

molt forta. 

  

4. Tria una escena per explicar-la:

La família està tenint un sopar com un atre quan truquen a l'Abbie per fer un servei d'última hora a mijta nit, ja que una de les seves pacients s'havia orinat a sobre. I en comptes de deixar anar sola a la mare, en Seb proposa a la família d'acompanyar-la amb la furgoneta per anar més ràpid, i així acabaven de sopar allà mateix. És una escena acollidora, on escolten música i passen temps amb la família en uns moments sense preocupacions. 

bottom of page