MACBA
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, també conegut com a MACBA,
està dedicat a exposicions d'art i pràctiques culturals contemporànies.
Nosaltres vam anar a visitar diferents exposicions: En temps real. La Col·lecció
Rafael Tous d'art conceptual, i Un segle breu: Col·lecció del MACBA. Més tard
vam tenir temps lliure el qual el vam aprofitar veient l'exposició: Apunts per a
un incendi dels ulls.
En temps real. La Col·lecció Rafael Tous d'art conceptual ha sigut comissariada per Antònia Maria Perelló, conservadora i cap de la Col·lecció MACBA, i per la Claudia Segura, conservadora
d'exposicions i Col·lecció. Hi estarà exposada fins a l'1 de novembre.
Aquesta col·lecció està vinculada al món tèxtil i col·leccionistes apassionats.
Es va proposar l’art de concepte com un conjunt de pràctiques plurals
que prioritzaven la idea i el procés per damunt de l’objecte. Va recollir uns
treballs experimentals fet per un grup d’artistes, una
generació que, situada fora dels circuits convencionals de l’art, es va ajuntar
a l’entorn d’exposicions i espais culturals alternatius. Cal destacar la Mostra
d’Art Jove de Granollers , 1.219 m3 al frontó de Vilanova de la Roca i
Informació d’Art Concepte a la Llotja del Tint de Banyoles.
Un segle breu: Col·lecció MACBA, va ser comissariada pel equip curatorial del MACBA. Presenta obres destacades de la Col·lecció MACBA d'una manera periòdica, através d’un recorregut
cronològic que va des del 1929 fins avui. És una història explicada des de la
perspectiva de Barcelona i el seu context. Al 1929 Barcelona acollia
l’Exposició Universal, amb el Pavelló Alemany
dissenyat per Mies van der Rohe i Lilly Reich, i es va fundar el GATCPAC
(Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura
Contemporània) impulsat per Josep Lluís Sert i Josep Torres i Clavé. El
mateix any, Breton va escriure a París el Segon manifest surrealista i un
grup d’artistes abstractes liderats per Joaquín Torres-García i Michel Seuphor
van fundar Cercle et Carré. També va ser l’any en què Virginia Woolf va publicar el seu assaig feminista. Al llarg d’aquestes nou dècades d’un «segle breu», es va poder veure com l'art anava canviant. Com per exemple la transformació de Barcelona als anys trenta i el seu compromís amb la modernitat, fins a la implicació de l’art en la Guerra Civil espanyola. També vam veure els primers intents de represa de la cultura als anys de postguerra i l’eclosió
internacional de les revolucions socials i polítiques dels anys seixanta. El
pacifisme, el feminisme, el hippisme i altres temes de revolució social van
trobar la seva expressió artística en el pop, la psicodèlia i l’àcid pop, com vam
veure al llarg de tota l'exposició. El feminisme i les polítiques d’identitat
es podien veure en l’art dels anys setanta i vuitanta. L’art es va enfocar en temes
com la memòria, la corporalitat i la crítica del neoliberalisme global. Les últimes
sales es centraven en l’art de finals dels anys noranta i els dos mil, que
aprofundeix la crítica a la globalització i el neoliberalisme, i també en un art
d’acció més performatiu i col·laboratiu que manifesta el malestar contemporani.
Finalment vam veure l'exposició Apunts per a un incendi dels ulls, la primera exposció de PANORAMA, una sèrie de projectes transdisciplinaris. Va ser comissariada per Hiuwai Chu i Latitudes (Max Andrews i Mariana Cánepa Luna).Totes les obres van ser encarregades expressament i eren produccions recents que s’exhibien a Barcelona per primera vegada. Incloïa diferents de disciplines, com la pintura, l’escultura, el treball amb paper, la videoinstal·lació, la performance, la fotografia i el tèxtil.
El títol, és una metàfora que fa que ens qüestionem la dominància de la visió, i ens incita a explorar una definició expandida del veure que impliqui la resta dels nostres sentits i origini noves maneres de navegar el món, de recordar i de produir coneixement.
Durant totes les exposicions vam tenir a dues guies que ens van anar
ensenyant i explicant les diferents parts de les exposicions, menys a l'última
que vam anar per lliure. Les tres van ser molt interessant, però potser la que
més em va agradar visualment va ser Apunts per a un incendi dels ulls.
