Tatoo. Art sota la pell i La Màquina Magritte són dues exposicions ubicades al Caixa Fòrum

de Barcelona. 

La primera estarà oberta des del 17 de maig fins el 28 d'agost, i l'latre del 25 de febrer fins

el 6 de juny. 

​

Tatoo. Art sota la pell, aplega més de 240 obres històriques i contemporànies, en què

s’inclou l’obra d’artistes del tatuatge que procedeixen de països com el Japó, els EUA,

França, Suïssa i la Polinèsia. L’exposició es remunta als orígens del tatuatge i analitza el

ressorgiment d’aquest fenomen, que és permanent i global avui dia. A través d’un

enfocament antropològic, geogràfic i artístic, explora les funcions i els usos diversos del

tatuatge en diferents èpoques i cultures. El tatuatge desenvolupa un múltiple paper social que dona lloc a una

àmplia varietat de representacions, com la pràctica ancestral i identitària o com a objecte de fascinació i

creació artística contemporània. Com a particularitat, es presenta una vintena de models de

silicona tatuats per mestres d’aquest art, com també una altra vintena de projectes de

tatuatge pintats a kakemonos. A més de la història del tatuatge i de les seves arrels

antropològiques, l’exposició vol destacar el gest de l’artista, els intercanvis internacionals

entre tatuadors i l’aparició d’estils sincrètics.

 

​

La Màquina de Magritte, aplega una selecció de pintures procedents de museus i

col·leccions d’arreu del món en total 65. És una exposició  dedicada a l’artista surrealista

belga que explora la seva sorprenent i atractiva obra, que es caracteritza per jugar amb la

lògica visual i posar en dubte les nostres categories perceptives. El 1950, en col·laboració

amb alguns amics, Magritte va escriure el prospecte La Manufacture de Poésie, un catàleg

de productes imaginaris entre els que destaca la “Màquina Universal per fer quadres”. Aquesta màquina faria possible compondre de manera pràctica una quantitat il·limitada de quadres pensants. L’exposició parteix de la hipòtesi que la Màquina Magritte existeix i que consta de diversos dispositius interconnectats que corresponen a conceptes recurrents en l’obra de l’artista, com ara el mimetisme i la megalomania.

​

Personalment em va agradar més l'exposició de René, però perquè ja coneixia l'artista i m'agradava molt el seu estil. Encara que l'exposició del tatoo també va ser força interessant encara que una mica llarga.