SANTA MÒNICA

En el Centre d'Art de Santa Mònica, Barcelona, des del 24 de setembre fins al 9 de gener del 2022 hi estarà exposada una exposició sobre com exposem i com ens exposem, tiulada: EXPOSAR, NO EXPOSAR-SE,
EXPOSAR-SE, O EXPOSAR; la qual han participat diferents artistes com per exemple Roger Bernat
amb la seva obra Desnonissea, Dina Kelberman i Jonatahn Brown amb l'obra Reacció en cadena,
i Mònica Rosselló i Jordi Guillumet amb Tabula rasa.

El desnonament, es converteix en un poema èpic, una performance original. Dins el museu, al claustre
hi ha diferents peanyes que, pel seu tamany, són també escenaris de diferents nivells. A sobre de
cadascun dels escenaris hi ha escultures d’inspiració clàssica i de tamany natural. A part d’escultures,
escenaris i videos, davant de cada escenari hi ha un faristol que posa quins personatges han d’ocupar
cada espai. Així el públic acompanya les escultures sobre les diferents peanyes i representa el drama
com si fossin estàtues humanes. El públic que va a representar el drama pot fer-ho després d’haver
vist l’exposició, després d’haver-se descarregat el text o sense haver-se preparat a representació. 
Reacció en cadena, és una exposició comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez - Hita. Davant
de l'excés i la bogeria d'acumulació d'informació que ens aporta internet, és urgent una ecologia visual. A les partes del Museu és poden veure les obres dels dos artistes que es basen en l'ordenació i l'apropiació de material aliè. Totes dues són molt diferents, però les dues tenen en comú la pulsió per col·leccionar imatges modestes i posar-les en ordre. Abans d'entrar al museu vam fer una petita gimcana, relacionada a aquesta exposició. Veure aquí

Vam tenir l'oportunitat de tenir amb nosaltres a la Mònica Rosselló, co-autor de
'exposició Tabula rasa. Ens va poder explicar de què anava la seva exposció i el fet que
aquest projecte el van inaugurar per primer cop al 2011. Presenta un dispositiu que ens
convida a reconstruir el mosaic d’un record versemblant. A l'antiga Grècia es
considerava que la memòria era com a una taula de cera sobre la qual les experiències
anaven deixant la seva emprempta al llarg de la vida. Depenent de la intensitat de
l'experiència, la marca sobre podia ser més profunda, per tant el record es feia més
permanent. Al néixer, la taula és llisa, lliure de qualsevol estigma, ja que les experiències no han actuat sobre ella encara. Va ser amb aquesta metàfora que es va originar l’expressió ‘Tabula rasa’. Per a que les experiències siguin més duraderes, l’home ha inventat tot tipus d’objectes i instruments que arxiven la memòria. Aquest instrument, és incapaç d’oblidar res, es veu abocat a recordar en temps real, el que va passar en el passat. 
 
També vam veure l'exposició Energia, cultura i canvi climàtic, amb col·laboració de la Joana Moll. Aquest projecte proposa al Santa Mònica reduir la seva despesa energètica fins al 50% durant els quatre mesos que dura l'exposició. Per tal d'aconseguir-ho, la Joana ha plantejat una taula de negociació on es realitzen trobades periòdiques per negociar el pressupost energètic de l'exposició i corregir les possibles desviacions. En aquestes reunions hi pot participar des del públic, els membres de l'equip directiu del centre i tots aquells agents vinculats a l'exposició.

Personalment em va agradar bastant les exposicions del museu, per part perquè hi havia
bastanta fotografia i perquè ens van deixar anar una mica lliures. Vaig poder estar més
estona a les exposicions que vaig voler, com per exemple hi havia una on hi podies
enganxar un post-it amb una frase escrita, o també l'exposició de l'energia i el canvi
climàtic, ja que és un tema que m'interessa bastant.